Va viatjar a l’illa dels poetes i el van fer missatger, però com les idees estan en temps de guerra esdevingué soldat, i com anava en moto, cavaller, per fusell una guitarra i per corneta una harmònica, el jurament : no tocar mai retirada.
I sense por, va pujar a l’escenari i va buidar el carregador de música i poesía i es així com va conquistar algun que altre pensament , el botí coneixements i fins hi tot podríem dir que va fer hostatges.
Ara ha tornat a l’illa que molts cops es deserta, a cercar mes munició i així tants cops com calgui fins que els pensaments visquin en pau.
dijous, 10 de gener del 2008
Missatger
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ei,
ës molt maco això que has escrit, m'agrada ;-)
petons,
sònia
Aixó sona molt bé !!!
Publica un comentari a l'entrada